El llibre Aire negre d'Agustín Fernández Paz és una lectura de les històries de por que ha tingut més bona acollida. Us deixem un fragment:
"Així va transcórrer tot el matí: ella escrivia i jo llegia, com si fórem dos estranys que habiten mons paral·lels. Només els espasmes que, amb freqüència indeterminada, sofria Laura alteraven de tant en tant aquella tranquil·litat aparent. Quasi sempre es produïen de la mateixa forma: parava d'escriure, deixava el llapis i mirava un punt indeterminat de la paret, amb el cos rígid i amb una expressió de terror que anava creixent fins que acabava amb un sospir apagat .../..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada