El llibre Contes a la vora del mort de Ramon Minoves conté vint-i-cinc textos amb la mort com a protagonista. Aquí us deixem el text sencer d'un d'ells, a veure que us sembla:
La millora
Quants dies fa que vaig tenir l’accident i que estic en aquest hospital? Ben bé deu fer una setmana; ja n’he perdut el compte. Massa dies, vet-ho-aquí! I és que és ben feixuga la meva situació aquí. No hi ha res pitjor que ser un ingressat en un hospital, us ho ben juro! Almenys en aquest merdós hospital! Aquest antre em va desagradar des del primer moment, quan m’hi van entrar corre-cuita el dia de l’accident. Com corrien amunt i avall; i cridaven i parlaven de pressa! Ja se’ls notava la falta d’organització! Des del primer moment em van entubar; i com molesten, per Déu, els tubs, les sondes i tota la mandanga! I els focus... el calor que feien els focus; i l’operació , l’anestèsia, els bisturís... les desagradables mans amb els llefiscosos guants de plàstic molls de sang, de suor, de bilis i jo què sé... Tot plegat, un drama i molt desagradable, si volen que els sigui franc. No hi penso tornar més en aquest hospital. No m’agrada. No m’agrada gens ni mica. Però és que gens, gens , gens!
I avui encara, avui almenys no em puc queixar. L’únic dia tranquil que he passat aquí. I és que m’han canviat d’habitació, una de molt millor. Fins ahir estava en una altra amb més gent, em sembla, les dels tubs, les sondes, els llumets , els xiulets i els tit-tits... La d’avui és una altra cosa. Es nota que hi estic sol. Petita, però com que no em puc moure... A més hi ha refrigeració; fins i tot un punt massa! I aquest silenci. I sense llums. umm... quina delícia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada