En el capítol quaranta del llibre de Federico Moccia titulat "Perdona però vull casar-me amb tu":
- ... Però saps que m'agradaria molt? Llegir.
- De debò? A mi també ara!
- Però jo no he portat cap llibre ... - L'Alex somriu i agafa la seva bossa (...)- Me n'he encarregat jo ... - I treu un llibre gruixut. És de Stieg Larsson. La Niki el mira.
- "Els homes que no estimen les dones"? Què és, un missatge?
- Què dius ... és un thriller boníssim d'un escriptor suec (...)
La Niki l'agafa i se´l mira.
- Però és enorme, aquest llibre ... No sé quan me l'acabaria!
- El llegim junts
- Com? Perdona (...) què fem, el partim per la meitat (...)
L'Alex somriu i torna a ficar la mà a la bossa.
- En tinc dos. - I treu un altre exemplar del mateix llibre.
- Ostres! És genial així! - I la Niki el mira amb els ulls brillants, enamorats. Que maco. Massa maco. Ningú no m'havia fet mai una cosa així (...)
- De debò? A mi també ara!
- Però jo no he portat cap llibre ... - L'Alex somriu i agafa la seva bossa (...)- Me n'he encarregat jo ... - I treu un llibre gruixut. És de Stieg Larsson. La Niki el mira.
- "Els homes que no estimen les dones"? Què és, un missatge?
- Què dius ... és un thriller boníssim d'un escriptor suec (...)
La Niki l'agafa i se´l mira.
- Però és enorme, aquest llibre ... No sé quan me l'acabaria!
- El llegim junts
- Com? Perdona (...) què fem, el partim per la meitat (...)
L'Alex somriu i torna a ficar la mà a la bossa.
- En tinc dos. - I treu un altre exemplar del mateix llibre.
- Ostres! És genial així! - I la Niki el mira amb els ulls brillants, enamorats. Que maco. Massa maco. Ningú no m'havia fet mai una cosa així (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada